EL TEU FILL ES TREU LES SABATES?

L'arc plantar dels infants es defineix entre els 12 mesos aproximadament, quan comencen a caminar, i els 3 anys.

Fins llavors, un dels millors exercicis perquè aquesta formació es produeixi adequadament és que els petits caminin descalços.

Així que quan el nen/a es tregui les sabates a casa, no cal posar-se'l, per contra, cal animar-lo a anar d'un lloc a un altre. Ell es mostrarà encantat perquè descalç se senti més còmode i té més llibertat de moviments.

Múltiples avantatges

Quan això passi, no cal preocupar-se. Cal pensar que els nens/es al caminar sense sabates, a més d'ajudar a que les plantes dels seus peus vagin adquirint força i una forma arquejada, reporta altres avantatges com seria:

• Millora la seva estabilitat, perquè perfecciona la capacitat d'adherència dels seus peus a terra i enforteix els turmells. Això, al seu torn, li proporciona seguretat al caminar i li estalvia caigudes.
• Li permet veure els ditets i fer-se una idea més encertada de com és el seu cos i quins són els seus límits.
• L'ajuda a conèixer les diferents textures i temperatures del sòl, una exploració molt beneficiosa perquè estimula el seu desenvolupament cognitiu.
• Evita que els peus li suïn, el que el manté lluny de possibles fongs.

Els beneficis canvien radicalment si el nen/a es treu les sabates fora de casa, perquè al carrer pot constipar i punxar-se, a més de poder perdre.

Perquè no els perdi...

Li resultarà més difícil treure-se'ls si li poses un trosset de velcro prim a la part inferior de cada mitjó i un altre a l'interior de cada sabata.
I si porta sabates de cordons, mulla aquests abans lligar, perquè les llaçades es mantinguin més temps.

Una altra idea és adaptar una xarxa a la seva cadireta de passeig, perquè en cas que es tregui una sabata caigui en ella i se li pugui posar de seguida.

HÀBITS D'AUTONOMIA: MADURESA PERSONAL I SOCIAL

El teu fill / a menja sol? ¿Es vesteix sense ajuda? Ja li heu tret el bolquer? En ocasions, l'adquisició dels hàbits d'autonomia sembla una cursa competitiva entre els pares per comprovar quin nen/a és el més ràpid. No obstant això, fer comparacions és desaconsellable. Per tal de que el nen / a aprengui i desenvolupi les seves habilitats motores de forma autònoma no cal forçar i accelerar el ritme, sinó atendre al seu grau de maduresa i proporcionar-li els recursos idonis perquè reguli per si mateix les seves actuacions.

Segons la teoria de Pikler, en comptes d'actuar de forma directa, la funció dels adults en el pas dels nens/es a l'autonomia és assegurar les condicions idònies perquè s'exercitin de manera autònoma.
 

Un altre element clau per facilitar l'adquisició d'hàbits autònoms en els nens és la quotidianitat. Així ho apunta Maria Jesús Comellas, doctora en Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona en la seva obra: Els hàbits d'autonomia: procés d'adquisició'. "Si les conductes es duen a terme de forma esporàdica, no desenvoluparan les actituds imprescindibles per a la seva interiorització",assenyala aquesta especialista.

Comellas ressalta també que en el camí cap a l'autonomia, no ha d'haver pressió ni exigències de l'entorn, "la consolidació de l'aprenentatge dels hàbits no ha d'estar fomentat en cap cas per estímuls externs (premis o càstigs)". El correcte, segons l'autora, és "donar recursos d'autocontrol perquè sigui el nen qui reguli les seves actuacions de forma autònoma".

Consells pels pares:

Un cop verificat que el nen / a compta amb la maduresa necessària i l'habilitat motora suficient per començar a funcionar amb autonomia en determinades activitats quotidianes, els pares poden iniciar el procés d'aprenentatge per crear un hàbit i una rutina constant en les seves actuacions. Per fer-ho amb èxit, us recomanem algunes pautes:

• Sempre i en tot lloc: Si es vol que el nen es vesteixi o mengi sol, cal deixar-lo tots els dies i en totes les ocasions,no val "amb el pare si i amb la mare no" o “quan tinc pressa et dono de menjar jo ".

• Explicar com es fa: Cal detallar al nen els passos que ha de donar per realitzar una acció. No se li pot dir "renta't el cabell" sense explicar-li abans que ha de posar una mica de xampú en el cabell, fregar i després esbandir.

• Elogiar i supervisar: els pares poden supervisar el resultat de l'acció del nen i corregir si s'equivoca, però han de procurar que sigui ell mateix qui esmeni l'error, si n'hi ha. Quan l'acció estigui bé, cal elogiar pel seu resultat.

MENÚ SETMANAL PER A INFANTS DE 1 A 2 ANYS

Quan els nens deixen de ser bebès sorgeixen molts dubtes sobre alimentació: li prohibeixo les llaminadures? Li puc donar com a premi? L'insisteixo perquè provi aliments, encara que no vulgui? En la infància es consoliden els hàbits alimentaris saludables que duraran tota la vida.

Aquestes pautes poden ajudar a aquells pares i mares amb dubtes.

   Una dieta adequada permet mantenir la salut i prevenir malalties cròniques. Per això proposem unes recomanacions generals sobre l'alimentació en nen(s)/es d'1 a 3 anys que poden servir de guia als seus pares.

• L'alimentació ha de ser variada i equilibrada, adaptada als gustos del nen/a.
• És millor utilitzar aliments locals i de temporada, ja que hi ha una clara relació entre l'alimentació i la cura del medi ambient.
• A més d'una alimentació sana és important l'activitat física, que en nens d'1 a 3 anys és el joc.
• Les persones s'alimenten de diferents formes segons la cultura a la qual pertanyen, els seus costums, els aliments de la zona, qüestions religioses o el nivell econòmic de la família i ¡totes poden ser saludables!.

EL PERÍODE DEL TEMPS RESPECTAT (7 A 24 MESOS)

Què és temps respectat i per què?

Els nens que han rebut les cures adequades i als quals se'ls ha preservat el seu hàbitat van creixent i necessiten sentir més que són respectats en allò que fan. Però no només en el que fan, sinó en el temps que triguen a fer-ho. Cada nen té el seu ritme, i voler forçar-lo fa que el nen senti que fa malament les coses. La introducció forçada d'aliment, els mètodes traumàtics perquè el nen dormi i els càstigs severs davant el control d'esfínters van a provocar un detriment de l'autoestima del menor.

Entre els 7 i els 24 mesos, la majoria de nens solen presentar ansietat. Per al professional entrenat és fàcilment observable mitjançant tests musculars, o amb la forma de gargots quan ja són una mica més grans. Per què? Doncs perquè se'ls obliga a anar a un ritme sense tenir en compte el seu. “Les persones bullim a diferents temperatures”,és a dir, cadascuna necessita un temps diferent per fer i adaptar-se a les coses. Els nens també.

Però això amb els nens no es té en compte. És normal saber caminar entre els 11 i els 18 mesos, però com vostè tingui un bebè que no sàpiga caminar al voltant de l'any ja el miraran malament. L'enuresi (fer pipí) no es considera problemàtica fins passats els 5 anys, però com el seu fill vagi a l'escola amb 3 anys i porti bolquer el miraran malament.

Els nens entre 7 i 24 mesos són forçats en els aspectes més importants de la seva vida, ja que en aquesta edat és quan es donen els majors aprenentatges d'un nen/a, però no es respecten els seus temps i el dia en què el nen compleix als 7 mesos ens llencem com bojos a una carrera perquè prengui farinetes,o arribats els 2 anys volem treure el bolquer costi el que costi en un parell de dies. Total, si altres ho aconsegueixen, per què no el nostre? Doncs no té per què ser així: cada nen té el seu ritme i necessita el seu temps.

El problema és que quan un nadó neix, la societat els regala als pares dos valuosos objectes virtuals per a la seva criança: un cronòmetre i un cèrcol. Així, des que el nen neix, el joc consisteix a fer passar per la pedra al mateix temps que els altres. És a dir, arriba el setè mes i, com la majoria ja menja farinetes, el nostre està obligat a prendre-la, quan la lactància ha de ser majoritària fins a l'any i les farinetes només son un “extra”.

Resulta que arriba el segon any i ens posem com bojos a treure-li el bolquer sense mirar si està preparat: un nen no preparat, en lloc de controlar esfínters, l'únic que fa és contracturar la musculatura de la pelvis i realitza un mal aprenentatge. No creeu un problema on no n'hi ha. Abans de forçar al seu fill, busqui bé els períodes “normals” d'adquisició de cadascuna d'aquestes metes i no es deixi guiar pels valors més freqüents, ja que cada nen té el seu ritme. Els altres nens són ordinaris, però el seu és extraordinari.

El temps respectat és la necessitat que té el nen que es respecti el seu temps d'adquisició per diversos motius:

- Perquè no fer-ho li produeix ansietat i perquè els períodes normals són més amplis del que se sol dir.

- Perquè el cervell del nen en aquesta etapa només té memòria implícita. L'enregistrament d'aquests moments de sofriment, a causa que és forçat, renyit o castigat per no adquirir unes metes per a les que no està preparat, deixen una empremta indeleble en ell.

Com respectar el temps?


Cal estar molt atents al nadó i als seus senyals. Ell anirà indicant el camí de cadascuna d'aquestes metes. Per si no sap veure-ho, el seu pediatre li indicarà el moment més freqüent; quan arribi aquest dia, intenti estar més atent.

Què se li transmet el nadó amb el temps respectat?

Un nadó al que se li respecta el seu ritme d'adquisició sent que és considerat i això el fa sentir-se bé. Si a vostè li diguessin que fa les coses bé, no sentiria créixer la seva autoestima per moments? Els nostres fills també.

En canvi, si li diu que ha de menjar més, que ha de dormir millor, que faci menys pis ... no creu que la seva autoestima baixarà? Si el seu fill es mou dins d'una normalitat, no ho dubti i respecti els seus temps i el seu ritme.

El temps respectat no pot anar separat de la preservació de l'hàbitat. Així, un nen a qui en un primer moment se li va dir que era valuós, i ara a més sap que se li respecta i que fa les coses bé, serà un adult fort emocionalment, segur, amb una sana autoestima i una inclinació sòlida cap als seus progenitors.

Font: La criança feliç - Rosa Jové

AUTONOMIA FÍSICA I EMOCIONAL EN ELS INFANTS

La cognició, o sigui, l'enteniment que té l’infant a l'hora d'aprendre un hàbit ha de ser donat per motius significatius per a ell. Ha de comprendre les raons que dóna l'adult perquè es doni un bon aprenentatge de l'hàbit.

L'autonomia comporta que l'infant prengui decisions i resolgui els conflictes que vagin apareixent, actuant de manera lliure, independentment del context en que es trobi.

El saber fer coses per si mateix implica tenir autonomia emocional.

CONTROL D'ESFÍNTERS

Cal triar el moment més adequat per iniciar al nen en aquest hàbit:

• Mai després d'una malaltia o qualsevol canvi important en la seva vida. (És més, aquests canvis poden suposar un retrocés quan ja s'ha iniciat el control i cal assumir-los amb tota normalitat i donar suport al nen).
• El nen mostra interès per les evacuacions i pel que apareix en els bolquers (són conscients que ells ho han fet).
• Utilitza el llenguatge corporal o verbal relacionat amb aquest aprenentatge.
• Percep si està mullat o sec.
• No mostra rebuig al orinal (al principi el percep com una joguina) i el seu desenvolupament motriu li permet seure sol sobre ell i aixecar-se.
• Distingeix l'orina de les deposicions.
• S'allarguen els períodes en què el bolquer roman sec.
• Intenta pujar o baixar els pantalons i la roba interior.
• És convenient aprofitar el bon temps per evitar refredaments, quan a més es porta menys roba
• Mai realitzar-lo durant el primer trimestre, en ser el període d'adaptació.

Control d'esfínters diürn

Retirem el bolquer.

Es procedeix a treure el bolquer quan ja ha aconseguit mantenir-se sec durant aproximadament 2 hores ja que amb ell no s'adona quan s'està fent pipí o quan ja ho ha fet. És probable, que al principi ens avisi després que ja s'ha mullat, és bon símptoma, ja que demostra que ja identifica el moment i amb el temps aprendrà a avisar-nos abans que això passi.

Tanmateix, ens avisi o no, cal tenir en compte quan el nen sent la necessitat d'evacuar (que en el cas dels excrements és molt evident), i com crida l'atenció, aleshores s'ofereix al nen l'orinal, fent-lo seure cada dia a la mateixa hora, durant 5 minuts màxim i no més de 2-3 vegades al dia (això especialment per a l'eliminació d'excrements, que controlaran abans que l'eliminació del pis).

En cas que se li hagi escapat en les robes just abans de seure, se’l ha d’asseure de totes maneres, ja que així és com relaciona les dues situacions. En aquest cas, se li neteja en seguida i se’l canvia, evitant enfadar-se o cridar i se li deixa una altra estona a l'orinal, ja que possiblement no hagi acabat la seva evacuació ( poc a poc anirà associant l’evacuar amb estar assegut a l'orinal ).
Si fa pipí o caca, se li mostra el resultat, es valora positivament manifestant la nostra alegria i se li neteja i se li seca.
Poc a poc li anirem inculcant quan ha d'anar sol al bany (aproximadament a les 2 hores de no haver fet pipí) i amb el temps, a anar abandonat l'orinal per passar a utilitzar el wàter, aprofitant el moment per ensenyar-li a utilitzar el paper higiènic i tirar la cadena, per posteriorment rentar-se i assecar-se les mans, així com col•locar-se la roba.

Durant aquest procés, el bolquer se li retirarà únicament pel dia, mantenint-se en la migdiada, per sortir al carrer, i durant la nit. Es fa necessari a més que la família segueixi les instruccions de l'escola quan aquesta determini els moments en què cal retirar el bolquer i en els quals ha de romandre lloc, com a garantia d'assoliment d'objectius i d'èxit i evitar confusions i dificultats que no farien si no entorpir el procés.

Control nocturn del pis

És més tardà per ser molt més difícil ja que a l'estar adormit, no és conscient del que passa i per tant no és capaç de controlar-lo. Ha d'iniciarúnicament quan controli bé el diürn . Abans de treure el bolquer durant la nit, hi ha de contemplar uns criteris bàsics:

- És convenient que vagi al lavabo abans d'anar a dormir i posar-li immediatament al matí a l'aixecar-se.

- Procurar que no begui massa líquid abans d'anar al llit.

- Vam començar traient el bolquer de la nit, especialment a l'estiu donada la temperatura, tenint en compte que al principi es farà pipí, és necessari que el nen senti les molèsties que això suposa, però se li neteja i es canvia la roba de llit tacada i pijama perquè el nen experimenti la diferència sec /humit, net / brut. No se li han de fer comentaris despectius o de retret que a certa edat li poden avergonyir, tan sols se li ressaltaran els aspectespositius i els intents que fa per superar-se. A poc a poc, anirà controlant.

- Mantenir la constància i tenir paciència sense esperar resultats ràpids. La nostra ansietat i angoixa es transmetrà al nen, provocant un problema major. Hem de tenir en compte que poden donar-se retrocessos per diferents motius.

D'altra banda, tot i que les dificultats poden donar-se en qualsevol nen/a, són més propensos els acnees (psíquics per la seva lentitud en maduració cognitiva pel que la seva adquisició estarà en relació a la seva edat mental, física i motriu).

En tots els casos on es produeixin retards o retrocessos, el tractament serà millorar l'autoestima i seguretat personal del nen, treballant lesrelacions afectives i la seva integració social.

OBJECTIUS

1-3 anys

- Seure /aixecar-se
- Començar a utilitzar l'orinal
- Sentir brut / mullat, i demanar ajuda
- Demanar pis-caca
- Controlar esfínters als 3 anys

Passos metodològics d'aquest aprenentatge

S'organitzen els espais, els temps i els materials com a suport d'aquesta activitat.

• S'informa l'escola o viceversa, sobre el procés que es va a iniciar, demanant la seva col•laboració. S'insistirà en la importància d'aquest aprenentatge i de la coordinació amb ells com a part fonamental del procés.

• Transmetre al nen en el moment del canvi l'acció que realitzem, fent-li veure també les diferències amb els més grans que ja controlen.

• Iniciar el primer contacte amb l'orinal en grup de forma lúdica i divertida, perquè es vagi familiaritzant amb el seu ús.

• Asseure el nen a l'orinal uns 5 minuts procurant que no es cansi ni avorreixi, el que seria contraproduent. En qualsevol cas, reforçarcontínuament amb lloances i mostres d'aprovació davant el seu esforç i col•laboració.

• Centrar l'atenció del nen en els seus propis excrements / orina, mostrar aquests i lloar l'acció com un autèntic èxit, demostrant la nostra alegria.

• Un cop aconseguit això, procedir a les rutines d'higiene relacionades amb aquest procés: rentar-se les mans amb aigua i sabó, eixugar i estirar la cadena.

• Els contactes amb l'escola seran continus per tal de poder revisar i modificar els nostres plantejaments.

• Es procedirà a treure el bolquer durant el dia, una vegada que el nen romangui sec un nombre significatiu de vegades entre les posades, i en qualsevol cas almenys dues hores, mantenint-lo en la migdiada, a la nit i per sortir al carrer . Podria retirar-li abans si fa bon temps o si capta la sensació de mullat entre les cames. Aquesta mateixa seqüència la seguiran els pares a casa, especialment els caps de setmana.

• El control es considerarà plenament adquirit quan el nen ens manifesti amb autonomia quan té ganes i sigui capaç d'anar sol al bany.

CONSELLS: ''EL MEU FILL/A I EL MENJAR''

·No obligar mai a menjar a un nen/a.Un adult pot ser que es negui a menjar res per qüestions socials, però a un nen/a encara no li pesen les normes socials. Per tant, no s'ha d'insistir en què el nen/a perquè mengi a tota costa.

·Segur que no menja res?.Per a la majoria de les famílies no menjar res vol dir que el seu fill/a no engoleix el que elles creuen que necessita. Potser si la seva mida fora mig plat en comptes d'un ple fins a la vora canviaria la seva percepció.

·Els que de veritat no mengen.Les malalties i la gelosia fa rebuig al menjar que sol ser transitori i una vegada solucionat el problema torna la gana.

·Nens/es incompresos.Imagineu què pensarà el seu fill/a. Ell/a, que només compta amb l'afecte dels seus pares, de sobte es veu atacat per aquells en qui confia, que insisteixen en encebar-li quan ja no li entra més i sobre s'enfaden i li criden.

·Pit per sempre i a lliure demanda. La llet materna és l'aliment més complet i nutritiu. Si el nen/a no perd pes és convenient allargar la lactància fins a l'any o els dos anys. Sempre sense imposició d'horaris, perquè ell/a ja ho demanarà quan ho necessiti.

·Les farinetes. Mai s'ha de substituir el pit per la infundada creença que els cereals alimenten més. Quan els nens/es ja degusten farinetes cal saber que gairebé cap aconsegueix acabar la mesura recomanada perquè és simplement una orientació, no un dictat.

·Horror a les verdures. El petit estómac dels nens i nenes admet petites quantitats, o sigui, moltes calories en poc volum. Les verdures contenen molta fibra i escasses calories, pel que els satisfà però no els omple. Tot just unes cullerades seran suficients perquè li treguin el gust. (Serà per això que els agrada tant la xocolata?).

·La farineta de fruites.Amb les fruites ve a succeir el mateix que amb les verdures. Si la criatura les rebutja provi a donar-li una poma a mossegades o una pera a trossets, per exemple. Les recomanacions i mescles fruiters del pediatre no tenen per què anar a missa.

·Respectar la son.Algunes famílies s'endollen als seus fills/es el biberó mentre aquests dormen i després es queixen que no mengen quan estan desperts. Però si ja s'han alimentat!.

·El percentil.Les gràfiques de pes porten fregits a les famílies. A cada país s'elabora una diferent i mai coincideixen entre elles. Això vol dir que segons el lloc del món en què pesin el seu fill/a estarà per sobre o sota de la mitjana?.

·Defenses infantils.Els més petits es defensen davant la indigesta ofensiva paterna a base de fer bola, escopir i fins i tot vomitar. Mai es neguen per capritx. Evolutivament els nens tendeixen a rebutjar els sabors desconeguts per simple supervivència.

·Un drac anomenat al·lèrgia. L'al·lèrgia pot provocar la negativa del nen/a a ingerir certs aliments com la llet, el gluten, l'ou o qualsevol altre incompatible amb el seu immadur organisme. Per això és convenient no obligar-li a menjar, sobretot per cuidar la seva salut!.

·Com introduir els aliments?. A partir dels sis mesos es poden anar provant nous sabors amb gran precaució i molt lentament (com serien les farinetes de cereals sense gluten!).

·Estratègies. No guardar el menjar per al sopar. Posar al plat només el que sola prendre encara siguin tres cullerades, si té gana demanarà més. Evitar les baralles i els suborns.

·Acostumar-se a menjar de tot. Obligar a menjar un determinat aliment és la millor manera d'aconseguir que l'odiï per a la resta de la seva vida. Si no se li força acabarà provant-ho.

 
Font (Llibre): Caros Gonzales - ''Mi niño no come''