El teu fill / a menja sol? ¿Es vesteix sense ajuda? Ja li heu tret el bolquer? En ocasions, l'adquisició dels hàbits d'autonomia sembla una cursa competitiva entre els pares per comprovar quin nen/a és el més ràpid. No obstant això, fer comparacions és desaconsellable. Per tal de que el nen / a aprengui i desenvolupi les seves habilitats motores de forma autònoma no cal forçar i accelerar el ritme, sinó atendre al seu grau de maduresa i proporcionar-li els recursos idonis perquè reguli per si mateix les seves actuacions.
Segons la teoria de Pikler, en comptes d'actuar de forma directa, la funció dels adults en el pas dels nens/es a l'autonomia és assegurar les condicions idònies perquè s'exercitin de manera autònoma.
Un altre element clau per facilitar l'adquisició d'hàbits autònoms en els nens és la quotidianitat. Així ho apunta Maria Jesús Comellas, doctora en Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona en la seva obra: Els hàbits d'autonomia: procés d'adquisició'. "Si les conductes es duen a terme de forma esporàdica, no desenvoluparan les actituds imprescindibles per a la seva interiorització",assenyala aquesta especialista.
Comellas ressalta també que en el camí cap a l'autonomia, no ha d'haver pressió ni exigències de l'entorn, "la consolidació de l'aprenentatge dels hàbits no ha d'estar fomentat en cap cas per estímuls externs (premis o càstigs)". El correcte, segons l'autora, és "donar recursos d'autocontrol perquè sigui el nen qui reguli les seves actuacions de forma autònoma".
Consells pels pares:
Un cop verificat que el nen / a compta amb la maduresa necessària i l'habilitat motora suficient per començar a funcionar amb autonomia en determinades activitats quotidianes, els pares poden iniciar el procés d'aprenentatge per crear un hàbit i una rutina constant en les seves actuacions. Per fer-ho amb èxit, us recomanem algunes pautes:
• Sempre i en tot lloc: Si es vol que el nen es vesteixi o mengi sol, cal deixar-lo tots els dies i en totes les ocasions,no val "amb el pare si i amb la mare no" o “quan tinc pressa et dono de menjar jo ".
• Explicar com es fa: Cal detallar al nen els passos que ha de donar per realitzar una acció. No se li pot dir "renta't el cabell" sense explicar-li abans que ha de posar una mica de xampú en el cabell, fregar i després esbandir.
• Elogiar i supervisar: els pares poden supervisar el resultat de l'acció del nen i corregir si s'equivoca, però han de procurar que sigui ell mateix qui esmeni l'error, si n'hi ha. Quan l'acció estigui bé, cal elogiar pel seu resultat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario