CONSELLS: ''EL MEU FILL/A I EL MENJAR''

·No obligar mai a menjar a un nen/a.Un adult pot ser que es negui a menjar res per qüestions socials, però a un nen/a encara no li pesen les normes socials. Per tant, no s'ha d'insistir en què el nen/a perquè mengi a tota costa.

·Segur que no menja res?.Per a la majoria de les famílies no menjar res vol dir que el seu fill/a no engoleix el que elles creuen que necessita. Potser si la seva mida fora mig plat en comptes d'un ple fins a la vora canviaria la seva percepció.

·Els que de veritat no mengen.Les malalties i la gelosia fa rebuig al menjar que sol ser transitori i una vegada solucionat el problema torna la gana.

·Nens/es incompresos.Imagineu què pensarà el seu fill/a. Ell/a, que només compta amb l'afecte dels seus pares, de sobte es veu atacat per aquells en qui confia, que insisteixen en encebar-li quan ja no li entra més i sobre s'enfaden i li criden.

·Pit per sempre i a lliure demanda. La llet materna és l'aliment més complet i nutritiu. Si el nen/a no perd pes és convenient allargar la lactància fins a l'any o els dos anys. Sempre sense imposició d'horaris, perquè ell/a ja ho demanarà quan ho necessiti.

·Les farinetes. Mai s'ha de substituir el pit per la infundada creença que els cereals alimenten més. Quan els nens/es ja degusten farinetes cal saber que gairebé cap aconsegueix acabar la mesura recomanada perquè és simplement una orientació, no un dictat.

·Horror a les verdures. El petit estómac dels nens i nenes admet petites quantitats, o sigui, moltes calories en poc volum. Les verdures contenen molta fibra i escasses calories, pel que els satisfà però no els omple. Tot just unes cullerades seran suficients perquè li treguin el gust. (Serà per això que els agrada tant la xocolata?).

·La farineta de fruites.Amb les fruites ve a succeir el mateix que amb les verdures. Si la criatura les rebutja provi a donar-li una poma a mossegades o una pera a trossets, per exemple. Les recomanacions i mescles fruiters del pediatre no tenen per què anar a missa.

·Respectar la son.Algunes famílies s'endollen als seus fills/es el biberó mentre aquests dormen i després es queixen que no mengen quan estan desperts. Però si ja s'han alimentat!.

·El percentil.Les gràfiques de pes porten fregits a les famílies. A cada país s'elabora una diferent i mai coincideixen entre elles. Això vol dir que segons el lloc del món en què pesin el seu fill/a estarà per sobre o sota de la mitjana?.

·Defenses infantils.Els més petits es defensen davant la indigesta ofensiva paterna a base de fer bola, escopir i fins i tot vomitar. Mai es neguen per capritx. Evolutivament els nens tendeixen a rebutjar els sabors desconeguts per simple supervivència.

·Un drac anomenat al·lèrgia. L'al·lèrgia pot provocar la negativa del nen/a a ingerir certs aliments com la llet, el gluten, l'ou o qualsevol altre incompatible amb el seu immadur organisme. Per això és convenient no obligar-li a menjar, sobretot per cuidar la seva salut!.

·Com introduir els aliments?. A partir dels sis mesos es poden anar provant nous sabors amb gran precaució i molt lentament (com serien les farinetes de cereals sense gluten!).

·Estratègies. No guardar el menjar per al sopar. Posar al plat només el que sola prendre encara siguin tres cullerades, si té gana demanarà més. Evitar les baralles i els suborns.

·Acostumar-se a menjar de tot. Obligar a menjar un determinat aliment és la millor manera d'aconseguir que l'odiï per a la resta de la seva vida. Si no se li força acabarà provant-ho.

 
Font (Llibre): Caros Gonzales - ''Mi niño no come''