EL PERÍODE DEL TEMPS RESPECTAT (7 A 24 MESOS)

Què és temps respectat i per què?

Els nens que han rebut les cures adequades i als quals se'ls ha preservat el seu hàbitat van creixent i necessiten sentir més que són respectats en allò que fan. Però no només en el que fan, sinó en el temps que triguen a fer-ho. Cada nen té el seu ritme, i voler forçar-lo fa que el nen senti que fa malament les coses. La introducció forçada d'aliment, els mètodes traumàtics perquè el nen dormi i els càstigs severs davant el control d'esfínters van a provocar un detriment de l'autoestima del menor.

Entre els 7 i els 24 mesos, la majoria de nens solen presentar ansietat. Per al professional entrenat és fàcilment observable mitjançant tests musculars, o amb la forma de gargots quan ja són una mica més grans. Per què? Doncs perquè se'ls obliga a anar a un ritme sense tenir en compte el seu. “Les persones bullim a diferents temperatures”,és a dir, cadascuna necessita un temps diferent per fer i adaptar-se a les coses. Els nens també.

Però això amb els nens no es té en compte. És normal saber caminar entre els 11 i els 18 mesos, però com vostè tingui un bebè que no sàpiga caminar al voltant de l'any ja el miraran malament. L'enuresi (fer pipí) no es considera problemàtica fins passats els 5 anys, però com el seu fill vagi a l'escola amb 3 anys i porti bolquer el miraran malament.

Els nens entre 7 i 24 mesos són forçats en els aspectes més importants de la seva vida, ja que en aquesta edat és quan es donen els majors aprenentatges d'un nen/a, però no es respecten els seus temps i el dia en què el nen compleix als 7 mesos ens llencem com bojos a una carrera perquè prengui farinetes,o arribats els 2 anys volem treure el bolquer costi el que costi en un parell de dies. Total, si altres ho aconsegueixen, per què no el nostre? Doncs no té per què ser així: cada nen té el seu ritme i necessita el seu temps.

El problema és que quan un nadó neix, la societat els regala als pares dos valuosos objectes virtuals per a la seva criança: un cronòmetre i un cèrcol. Així, des que el nen neix, el joc consisteix a fer passar per la pedra al mateix temps que els altres. És a dir, arriba el setè mes i, com la majoria ja menja farinetes, el nostre està obligat a prendre-la, quan la lactància ha de ser majoritària fins a l'any i les farinetes només son un “extra”.

Resulta que arriba el segon any i ens posem com bojos a treure-li el bolquer sense mirar si està preparat: un nen no preparat, en lloc de controlar esfínters, l'únic que fa és contracturar la musculatura de la pelvis i realitza un mal aprenentatge. No creeu un problema on no n'hi ha. Abans de forçar al seu fill, busqui bé els períodes “normals” d'adquisició de cadascuna d'aquestes metes i no es deixi guiar pels valors més freqüents, ja que cada nen té el seu ritme. Els altres nens són ordinaris, però el seu és extraordinari.

El temps respectat és la necessitat que té el nen que es respecti el seu temps d'adquisició per diversos motius:

- Perquè no fer-ho li produeix ansietat i perquè els períodes normals són més amplis del que se sol dir.

- Perquè el cervell del nen en aquesta etapa només té memòria implícita. L'enregistrament d'aquests moments de sofriment, a causa que és forçat, renyit o castigat per no adquirir unes metes per a les que no està preparat, deixen una empremta indeleble en ell.

Com respectar el temps?


Cal estar molt atents al nadó i als seus senyals. Ell anirà indicant el camí de cadascuna d'aquestes metes. Per si no sap veure-ho, el seu pediatre li indicarà el moment més freqüent; quan arribi aquest dia, intenti estar més atent.

Què se li transmet el nadó amb el temps respectat?

Un nadó al que se li respecta el seu ritme d'adquisició sent que és considerat i això el fa sentir-se bé. Si a vostè li diguessin que fa les coses bé, no sentiria créixer la seva autoestima per moments? Els nostres fills també.

En canvi, si li diu que ha de menjar més, que ha de dormir millor, que faci menys pis ... no creu que la seva autoestima baixarà? Si el seu fill es mou dins d'una normalitat, no ho dubti i respecti els seus temps i el seu ritme.

El temps respectat no pot anar separat de la preservació de l'hàbitat. Així, un nen a qui en un primer moment se li va dir que era valuós, i ara a més sap que se li respecta i que fa les coses bé, serà un adult fort emocionalment, segur, amb una sana autoestima i una inclinació sòlida cap als seus progenitors.

Font: La criança feliç - Rosa Jové