FASES DEL PROCÉS D'ADQUISICIÓ D'HÀBITS

Per tenir coneixement que un hàbit està seguint un procés que acaba en l'aprenentatge d'aquest mateix, cal assegurar-se que es duen a terme de forma clara, explícita i positiva.

El procés d’adquisició d'hàbits es pot separar en 4 fases diferenciades que requereixen del suport de l'adult, amb la finalitat d'ajudar al nen/a en la preparació d'un salt d'una fase a la següent i també d'assegurar-se que es compleixin els objectius des de l'inicií del procés.

Primera fase: Preparació

L'objectiu d'aquesta fase és desvetllar les actituds i motivacions cap al nou aprenentatge, sense que impliqui la demanda d'exigències, sinó una valoració de la predisposició tant dels pares com les del nen/a.

L'actitud amb la qual demanaran les coses serà fonamental per aprendre i transferir aprenentatges, generant així un ambient cooperatiu que afavoreixi les diferents actuacions i totes les implicacions. L'adult ha de verbalitzar de manera comprensiva el que està fent, quan, per què i de quina manera. És important que tota demanda sigui comunicada des de l'afectivitat.

Segona fase: Aprenentatge

En aquesta fase es pretén, a més de la valoració de l'hàbit, generar una valoració positiva del nen/a que l'ajudi a acceptar les dificultats i les frustracions.

L'adult ha d'ensenyar al nen/a l'acció que pretén consolidar com a hàbit i deixar al nen que observi com ho fa perquè després el pugui imitar. Quan el nen comença amb la imitació de l'acció l'adult només observa i fa una valoració personal interna dels punts febles i forts del que ha fet el nen/a, per posteriorment parlar des de la valoració, comprensió i afecte el que pensa i oferir recursos que el motiven a millorar el ja aconseguit. Si tot ha sortit bé el nen/a incorporarà el nou aprenentatge que anirà perfeccionant, arribat a aquest punt l'adult avalua i valora l'activitat mútuament amb el nen/a.

Tercera fase: Automatització

En aquesta fase es pretén que el nen/a arribi a l'autonomia real. Es manté el diàleg però es generen situacions d'exigència per part de l'adult, cal ressaltar que tot i que sorgeixin conflictes sempre s'ha de mantenir el diàleg. En aquest moment l'adult ha de cedir en les decisions que prengui el nen/a per tal que comprengui les possibles conseqüències de la seva actuació.

L'adult ha de distanciar-se de les situacions concretes i mantenir les seves pautes d'anàlisi i referències, aquesta actitud possibilita l'actuació sense suport, de manera que l'hàbit deixa de tenir protagonisme, com a aprenentatge.

S'ha de tenir consciència del comportament del nucli familiar com el social del nen/a per tal d'assegurar que tots adoptin les mateixes mesures i no es generin contradiccions que acabin en conflictes. En finalitzar aquesta fase, l'hàbit s'ha degut automatitzar.

Quarta fase: Consolidació

En aquesta fase es pretén que el nen/a prengui ''consciència'' del que fa amb l'objectiu que mitjançant aquesta consciència el nen/a aconsegueixi l'autonomia.

Per consolidar no només l'hàbit sinó també l'autonomia, cal que el nen/a assumeixi les conseqüències dels seus propis actes en un ordre de menor a major. L'adult ha d'evitar la sobreprotecció i tractar de ser coherent i estable en el seu comportament ja que en cas contrari minvaria la maduresa que el nen/a pot adquirir amb l'autonomia. Amb l'adquisició de maduresa el nen/a arriba a comprendre els drets i deures en relació amb els altres i del paper de cada membre.

Font: Ma. Jesús Comellas Carbó. Hàbits d'autonomia: processo d'adquisició. (2001). Ed. CEAC.